Categoria: Uncategorized @ca

Durant Zazen, la mirada no busca veure, sinó simplement ser. A diferència d’altres pràctiques que tanquen els ulls per aprofundir a l’interior, el Zen proposa mantenir els ulls entreoberts, deixant que la llum entre de forma natural. Els ulls es posen suaument davant, en un angle aproximat de 45 graus, sense fixar-se en cap punt concret.

Aquesta mirada desenfocada i perifèrica és el pont cap a la no-dualitat: no hi ha un subjecte que observa activament un objecte, sinó una presència unificada. En no tancar els ulls, evitem la letargia i les projeccions mentals; en no mirar fixament, evitem la distracció i el judici. És una visió on l’atenció ho ocupa tot sense preferències. Així, la mirada es converteix en un mirall de la ment: oberta, estable i en perfecta pau amb allò que sorgeix.Té un paper fonamental en la experiència del observador.

L’actitud mental a zazen no és buscar un estat especial ni deixar la ment en blanc, sinó cultivar una presència alerta i sense esforç. Es tracta d’adoptar la “ment de no buscar”: la pràctica és l’objectiu, no un mitjà per obtenir alguna cosa.

Quan sorgeixen pensaments —que sempre sorgeixen— no t’he enganxes. Deixa’ls passar com núvols, sense seguir-los ni jutjar-los. L’atenció es recolza suaument en la respiració i la postura alçada, amb un esforç equilibrat: ni tens ni dispers.

La clau és l’acceptació radical del que apareix (soroll, picor, calma) sense voler canviar-ho. Ment i cos són un: la columna dreta sosté Uuna ment desperta, i la respiració abdominal la calma naturalment.

En resum: asseu-te, respira, i quan et distreguis, torna a la respiració. Una vegada i una altra, sense enuig. Això és tot.

A la pràctica del Zen, la respiració (Anapanasati) és el pont que uneix el cos i la ment, allò material i allò espiritual, allò exterior i allò interior. És una activitat semivoluntària, respirem automàticament però podem modelar aquest automatisme, i la seva acció té efectes sobre el cos. Modifica els gasos al sistema circulatori i per tant al sistema nerviós i actua mecànicament sobre el ventre, fent un massatge al seu contingut, cosa que repercuteix a lhara, a uns centrimetres sota el melic.

La respiració és diafragmàtica (abdominal) en comptes de la respiració toràcica quotidiana. L’espiració és llarga i profunda, deixem anar tot l’aire fins al final, augmentant la pressió a l’hara. la inspiració següent es produeix de manera natural i espontània, sense esforç (elàstica).

En posar l’èmfasi en una espiració llarga i tènue des de l’hara, frenem les tensions i els pensaments compulsius. No busquem controlar l’aire, sinó permetre que el cos respiri a través nostre. Postura i respiració formen una unitat indissociable: una postura correcta facilita una respiració correcta, i una respiració correcta condueix a un silenci interior on l’ego finalment s’esvaeix.

En el Soto Zen la postura és el fonament de la pràctica. Sense la postura correcta no hi ha zazen. Sobre la sòlida base formada pel trípode genolls-isquis (lotus, mig lotus, birmana, seïssa) , amb la pelvis basculada cap endavant, s’eleva la columna vertebral amb plena verticalitat. Es completa aquesta posició amb el clatell estirat i el mentó recollit. Les espatlles es tiren cap enrere, expandint el tòrax i relaxant l’abdomen, de manera que el centre de gravetat se situa una mica per sota del melic, al hara. A aquesta alçada es forma amb les mans el mudra còsmic: els dits de la mà esquerra sobre la dreta, els polzes tocant-se suaument formant un semiòval, ni muntanya ni vall. Aquesta postura es completa amb la boca tancada, dents en contacte encara que amb la mandíbula relaxada, la llengua enganxada al paladar, darrere dels incisius, i la mirada desenfocada amb una inclinació de 45 graus.

La postura correcta porta a la respiració correcta, i aquesta a l’actitud mental correcta, tot plegat base del zazen.

El novembre de 2024, l’ONU va declarar el 21 de desembre Dia Mundial de la Meditació. Això evidencia el reconeixement d’aquest organisme sobre la importància de la meditació per al desenvolupament humà. Tal com podem veure al seu web (https://www.un.org/es/observances/meditation-day), aquesta pràctica beneficia tant l’individu, a nivell físic i mental, com la col·lectivitat, fomentant l’altruisme.

Des de Dojo Zen Castelló, ens sumem a la iniciativa expressada a https://www.diamundialdelameditacio.org/ participant en diversos actes.

El diumenge 21 farem una meditació simbòlica al parc Rafalafena. Ens reunirem als voltants de la cafeteria El Rinconet cap a les 11:30 del matí.

El dimarts 23 farem una Meditació per la Pau a Yoga Castellón en l’horari habitual, a les 20 hores.

Les persones interessades en més informació poden dirigir-se a Yoga Castellón, carrer Barrachina 75, o entrar a https://dojozencastello.es/contacto/

.

“De hecho, es debido a nuestra elección de aceptar o rechazar que no vemos la verdadera naturaleza de las cosas.”, del Shin Jin Mei.
Aquesta estrofa destaca certs aspectes de la interacció de l’home amb l’entorn. D’una banda, expressa la dualitat amb què percebem els fenòmens. Classifiquem les experiències, els pensaments, els objectes, en bons o dolents, agradables o desagradables, lletjos o bonics. Aquesta categorització ens porta a l’aferrament o l’aversió. Intentem aconseguir allò que ens agrada i evitar allò que ens disgusta. Aquesta visió i conducta creen una separació entre la nostra ment i la realitat tal com és. És com si poséssim un filtre de preferències personals a l’hora d’observar el món. Quan deixem de triar, acceptar o rebutjar, quan cedim a aquest impuls, la ment es torna clara, diàfana i no discriminatòria. En aquest estat d’equanimitat i no elecció és on es revela la veritable naturalesa de les coses també anomenada Talitat o Tathata, és la realitat no-dual, completa i perfecta.

“Cuanto más hablas y piensas acerca de ello, más te alejas de la verdad. Deja de hablar y de pensar y no habrá nada que no puedas saber”, del Shin Jin Mei.
El zen es basa en la pràctica, en el zazen, en la meditació asseguda. Aquesta pràctica produeix coneixement, la interpretació cognitiva de l’experiència meditativa. Però no hem de confondre totes dues coses. El silenci i la quietud ens corregeixen la ignorància, que és la font de l’avidesa i de l’odi, i ens fan veure les coses tal com són. Els coneixements adquirits mitjançant lectures, conferències i entrevistes ens poden aproximar a aquesta visió però no poden substituir-la. Els coneixements sobre tècnica esportiva no substitueixen un bon entrenament, les xerrades gastronòmiques no substitueixen un bon menjar.