“De hecho, es debido a nuestra elección de aceptar o rechazar que no vemos la verdadera naturaleza de las cosas.”, del Shin Jin Mei.
Aquesta estrofa destaca certs aspectes de la interacció de l’home amb l’entorn. D’una banda, expressa la dualitat amb què percebem els fenòmens. Classifiquem les experiències, els pensaments, els objectes, en bons o dolents, agradables o desagradables, lletjos o bonics. Aquesta categorització ens porta a l’aferrament o l’aversió. Intentem aconseguir allò que ens agrada i evitar allò que ens disgusta. Aquesta visió i conducta creen una separació entre la nostra ment i la realitat tal com és. És com si poséssim un filtre de preferències personals a l’hora d’observar el món. Quan deixem de triar, acceptar o rebutjar, quan cedim a aquest impuls, la ment es torna clara, diàfana i no discriminatòria. En aquest estat d’equanimitat i no elecció és on es revela la veritable naturalesa de les coses també anomenada Talitat o Tathata, és la realitat no-dual, completa i perfecta.