Introduïda al Japó al segle XIII per Dōgen Zenji.
La seva pràctica central és el Shikantaza, que significa “simplement seure”. Aquesta meditació asseguda (zazen) es realitza sense objectiu ni aferrament, sense intentar aconseguir res; és la realització de la naturalesa de Buda en si mateixa. Emfatitza la pràctica diària en totes les activitats i la continuïtat de la pràctica al llarg de la vida. És considerat un enfocament gradual i suau.