El Zen és una escola del budisme Mahayana que va néixer a la Xina (com a Chan) i va florir al Japó.
Va resultar de la fusió de la pràctica íntima del Budisme i de la visió exterior del taoísme. Bodhidharma va ser el 28e mestre budista i el primer mestre de la tradició Chan/Zen.
Es centra en el zazen (meditació sentada) com a via principal per aconseguir la il·luminació (satori o kenshó). És una pràctica d’atenció plena i despertar, que posa l’accent en l’experiència directa i no dogmàtica de la realitat, evitant la dependència de textos o rituals complexos. Utilitza tècniques com la pràctica amb kōans (endevinalles paradòxiques), escola Rinzai, o simplement seure en silenci (Shikantaza), escola Soto, per tallar el pensament discursiu i revelar la nostra veritable naturalesa. En essència, el Zen busca la comprensió que la il·luminació no és un objectiu futur, sinó la naturalesa present de la nostra ment.
