Taisen Deshimaru (1914–1982) va ser un mestre Zen japonès, reconegut com el principal responsable de la difusió i establiment del Zen Sōtō a Europa durant el segle XX.
Deixeble del mestre Kōdō Sawaki, va ser ordenat monjo poc abans de la mort del seu mestre, rebent l’encàrrec d’exportar el Zen a Occident. El 1967 va arribar a París i va dedicar la resta de la seva vida a ensenyar la pràctica de Zazen (meditació asseguda), que ell anomenava la “medul·la” del Zen. Va fundar nombrosos dōjōs i el primer gran temple Zen europeu (La Gendronnière). La seva tasca va ser crucial per connectar la tradició oriental amb la mentalitat occidental.